Encara que ara ja no facis servir la teva piscina privada, és probable que durant la resta de l’any vagis a una piscina coberta per seguir fent esport o simplement gaudir de l’aigua. I això encara és més comú en els nens, que cada cop són més assidus a les piscines, practicant natació com a activitat extraescolar.
Si ja a la nostra piscina tenim cura de la higiene, a les piscines públiques hem d’extremar les precaucions, ja no tan sols per la nostra salut sinó per la de la resta de banyistes.
D’entrada, a la majoria de piscines cobertes és imprescindible l’ús del casquet de bany, així com dutxar-se abans d’entrar a l’aigua. Les cloramines són les responsables de la mala olor a les piscines, i es produeixen quan entren en contacte els residus orgànics amb el clor. Per tant, si eliminem el màxim possible d’aquests residus abans d’entrar a l’aigua, evitarem la producció de cloramines.
Les bactèries i gèrmens també es troben al terra de l’entorn de la piscina. Per això el més recomanable és caminar amb sabatilles de goma dins el recinte de la piscina, així com a les dutxes i vestuaris. Quan et dutxes després de sortir de la piscina, recorda eixugar-te a consciència els peus i la zona que queda entre els dits, que és més propensa a acumular humitat i desenvolupar fongs.
Les infeccions de l’oïda són les grans temudes dels banyistes. Els nens les pateixen encara més sovint. Per evitar-les, el millor és utilitzar taps per a les orelles i eixugar-se bé el pavelló auditiu després (no utilitzis bastonets de cotó, perquè poden fer malbé el timpà, és preferible fer-ho amb una tovallola).
I no t’oblidis dels ulls! Ells també necessiten protecció. Banya’t sempre amb ulleres de natació, i fes que els nens també se les posin. Així impediràs que els ulls s’irritin i contreguin malalties com conjuntivitis o molestos picors i cremor.
Per últim, si estàs malalt o tens alguna ferida oberta, evita anar a la piscina, ja que podries contagiar la resta de banyistes o provocar que la teva ferida s’infecti.
